A l'arribar l'estiu,

a les bardisses de la falda del riu,

un petit ocellet i fa el seu niuet,

és el rossinyolet !

Que amb el seu cant,

alegre a l'infant i a la gent gran !

Com cada any, t'espero

per donar-te la benvinguda,

i escoltar les teves dolces melodies,

passant-hi nits i dies !

Deixant-me portar pel teu cant,

a una altra dimensió,

a on el món és millor.

Sols qui escolta el teu so

en pau i serenitat

dels problemes de la humanitat

en serà alliberat.

Oh petit rossinyolet,

quan jo era un vailet

et buscava per engabiar-te,

i així poder tot l'any,

sentir el teu cant !

Més al fer-me gran,

i seguir escoltant el teu cant

vaig comprendre

que per poder cantar

s'ha de ser lliure.

I amb aquesta llibertat,

cada any et segueixo esperant.

Molt de temps ha passat,

i tu sempre amb llibertat

a la humanitat has cantat !

Però nosaltres els humans,

malt t'ho hem pagat,

amb contaminació i degradació,

moneda de traïció.

No sol per tu petit rossinyolet,

sinó pel petit vailet i la gent gran,

doncs el món va rodant,

la vida se'n va anat,

sols queden aquells records

d'un temps llunyà

quan tot era més humá.

Pere Mià Camps

Palol de Revardit, 12 de març de 2008

haga clic en el corazón para volver al índice