En un temps molt llunyà,

en un mas a prop de Cornellà,

l'Enric i la Núria s'hi van casar.

Amb molta honradesa i pobresa,

una família van formar.

Tres filles com tres sols,

en aquest món d'incertesa

van portar,

sense comptar amb cap despesa.

De les tres noies, la Lola, la Maria i la Pilar,

de totes tres, una mica us en vull contar.

La Lola, la pubilla,

que per ser la més gran,

al mas de Can Fuselles es va a casar.

La Maria, tot un homenet a la feina,

sense peresa per agafar cap eina,

i va treballar al camp amb el seu pare Enric,

tant de dia com de nit.

A Can Fuselles hi havia

moltes boques per alimentar!

I amb molts d'esforços per poder-hi arribar,

ja que la sort no sempre els acompanyà.

La Pilar, la petita,

que al camp poc va treballar,

ja que de modista volia acabar,

per tant, a classes hagué d'anar.

Es casa la Maria amb en Jaume Mià,

deixant el seu gos, en "Xelin"

a mans del seu cunyat,

que a males mans hagué anat.

I la cabra que tenia,

tant estimada per la Maria,

a ella li rendia

uns pocs diners, ben profitosos per comprar

una màquina de cosir,

per a una nova família lluir.

Ella té molts records de Can Fuselles,

i quan està de broma,

ens diu: "el dret de Can Fuselles,

és de cul i mamelles".

A una nova casa s'instal-là,

i com a una senyora la van portar.

Els sogres no la deixaven treballar,

més per joia de la família

es troba en estat d'esperança

i un nen en va sortir.

Continuant el camí,

amb poc temps torna l'estat d'espera,

i d'aquesta li'n surt la nena, ja tenim la parella!.

Molt de temps ha passat,

i tot ha canviat,

ja no hi som tots,

la vida ha anat passant i ens hem fet grans!.

Mare, ja tens 80 anys!

Se que te n'has vist de totes,

de verdes i de madures!

La vida dóna pals i també alegries!

Les alegries vull que recordis tots els dies!

Doncs jo sempre recordaré,

la lluita junts colze a colze,

de tots els últims anys,

enmig de molts entrebancs,

que no ha fet falta parlar,

perquè endavant hem de continuar!

Gràcies per tot el que has fet per nosaltres i

esperem que t'hagi agradat aquesta festa!

Pere Mià Camps

Palol de Revardit, 24 d'agost de 2008

haga clic en el corazón para volver al índice