La societat la formen l'explotador i l'explotat,

els collons i les figues.

Així amb moltes fatigues

al pobre treballador honrat,

a poc a poc els calés li han cardat.

Una figa amb poder

fa que per collons

no s'admetin raons.

Uns collons amb poder

et donen pel cul vilment en tot moment,

sense lubricant

desgarrant la cartera

buscant la bitlletera.

Sempre en nom de fer justícia

creant més brutícia,

pel pobre explotat

que per viure ja en té un fart.

En un mes de març,

després de mig segle de vida,

passada amb molta ignorància i il-lusió,

treballant sense descans

per portar a terme i a bon fí,

el que vaig emprendre de molt jovenet

amb el cor obert,

sempre disposat a servir a la gent,

amb tot i en tot moment.

La cosa canvia,

quan en la visita d'una figa blanca

vella i arrugada amb poder

que pels seus collons en volen cardar.

No admetent raons

passa el "parte" de figa a collons,

collons amb poder que vilment

em doraren pel cul en tot moment.

Més no desgarrant-se la cartera,

i en no sortir la billetera,

passa el cas a uns collons

més grossos, més gruixuts i més peluts.

Per provar si aquests collons, més grossos

desgarraven la cartera i sortia la bitlletera,

se m'ordenà obrir i buidar,

que amb molts d'errors

així es va proclamar i ordenar

amb molt soroll he respot aquest escorcoll

fent arribar al centre logístic

i capital dels explotadors

que amb collons més grossos

més gruixuts i més peluts,

que es carregaren els altres collons,

no tan grossos, no tan gruixuts, ni tan peluts.

Més el camí deixaren obert, perquè aquests

collons prenguessin una nova decisió,

la decisió ja estava pensada de feia temps,

al mig de moltes negligències,

aquests collons decidiren estripar

la cartera i buscar la bitlletera,

i "paga que és gata".

Més amb tanta cosa ingrata i injusta,

de nou he fet enrenou,

fent-ho arribar al centre logístic i

capital de l'explotador.

En espera de si compro lubricant o no.

Quina enredada de collons

ha format una figa blanca, vella i secaina,

això no és calma pas amb una aspirina!

Pere Mià Camps

haga clic en el corazón para volver al índice